Vers a vers
faig l’escultura del teu cos
en la memòria
fresca i agraïda,
afegint petits colps
d’escapre,
paraules dolces
i adjectius redons,
verbs enamorats
que van creant volum
i història,
carn i desig de marbre
blanc i ters,
dur i suau a l’hora.
Manquen mans
per a fer l’espai
que ocupes, lluminós,
al món.