És el meu “ara”
trencadís policrom
fet de deixalles
i trossos d’imatges,
de records en gris
i terrissa vermella,
de dones i amics
reduïts a pessics
de memòria imperfecta
i somnis llunyans,
a mitges esborrats
que fan meravelles
amb un passat
que no vull recordar
de sobte fosc,
fent més lleu
el pes terrible
dels errors d’un “ahir”
inalterable.